dimecres, 28 de gener del 2015

Del que més m'agrada, al que menys.

He de dir que desde sempre el meu color preferit ha estat el turquesa, no se si es perquè em recorda a la mar quant es a l'estiu o perquè de petita tenia l'habitació pintada d'aquest color. Sol ser molt comú que quant una persona et demana quin color es el que te identifica, es digui que es el blau. Jo trob que es un color pur, net, senzill, fresc i tranquil.
I després està el pitjor color per jo que es el color de les plantes, el verd. No només perquè sigui difícil de combinar, sino perquè trob que no es un color que transmeti ni tranquilitat ni netedat, tot i que es diu que es el color de la esperança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada